PAC 2.2. APROFUNDIMENT EN L'ARGUMENTCIÓ

INFORME.

a.  Podeu arribar a alguna conclusió sobre la interacció i la construcció del coneixement en aquell fil?. Es va construir coneixement compartit? Es van atacar les premisses o tesis de les argumentacions precedents? Féu servir el model de Toulmin i cmap. 

En el fil sobre TIC i currículum, llibres de text des de CTS, on no hi van haver moltes intervencions, són més nombroses les del bàndol tecnodeterminista.

En aquestes intervencions s’ha argumentat amb claredat el pensament de cada bàndol i s’ha contra argumentat les premisses i les conclusions del bàndol contrari, i fins i tot moltes vegades, però no totes, s’ha subscrit i/o contra argumentat alguna intervenció en concret.

Conforme anava avançant el fil del debat, amb la intervenció de cadascun dels membres, s’anava arribant a un consens entre ambdós bàndols, construint així un coneixement compartit. Cada intervenció suposava un compromís cognitiu i conceptual per part dels participants, d’una banda cercant informació tant des de l’experiència com des d’altres fonts i d’altra banda a través d’una redacció a partir del model de Toulmin, exposant les premisses i les conclusions,  tal i com també he intentat representar a l’a- map.

Tanmateix, aquest compromís cognitiu ha facilitat l’adquisició d’un aprenentatge significatiu, promovent un canvi conceptual i una reestructuració dels nostres models mentals.

b.   Reflexioneu sobre el paper del moderador en aquest fil de conversa. Va intervenir? Amb quina intenció? Fent què? Es van tenir en compte les seves intervencions? Exemplifiqueu les vostres observacions.

En aquest fil de conversa el moderador només va intervenir la primera vegada donant el tret de sortida del debat. Posteriorment, el moderador ja no va intervenir més, suposadament per la ben entesa dels companys en aquest fil, així com per les poques intervencions en comparació amb d’altres fils de conversa.

c.      Reflexioneu sobre el paper que han tingut les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit, fotos i currículum dels participants...) i el fet que la discussió fos en línia, és a dir, asíncrona i basada en la llengua escrita, que hi haguessin rols o 9 bàndols a seguir.... Aquestes funcionalitats i característiques ¿van facilitar la discussió o la van dificultar? La discussió oral o sense alguna de les funcionalitats, ¿hagués tingut un resultat diferent en l’aprenentatge dels estudiants? En quin sentit? Afegiries alguna altra funcionalitat en la bústia de debat o algun element tècnic o tecnològic (protocol d’intervenció més elaborat, altres recursos gràfics o estructuradors...).

Les funcionalitats del campus (fils de conversa, boles, notes tipus “post-it”, banderetes, text enriquit, fotos i currículum dels participants...) són eines molt significatives i funcionals. El fet que el debat estigues dividit en subcarpetes (rebuts, relació CTS, CT escola, Tecnopart i nevera de fractures) ens va ajudar a participar en aquells continguts que més ens interessaven facilitant la lectura dels correus de cada fil de conversa.

Aquestes funcionalitats generen un aprenentatge compartit i significatiu ja que ens permeten aprendre dels companys així com ajudar-nos en la mesura ens sigui possible, alhora que ens permeten estar informats de les comunicacions de la consultora.

Crec que la discussió asíncrona és un procés més eficaç que la discussió oral. La discussió asíncrona basada en la llengua escrita permet crear arguments ben organitzats i justificats ja que es disposa de més temps per analitzar les argumentacions dels altres companys/es així com per preparar la pròpia argumentació. En canvi, la discussió oral normalment és més impulsiva i poc organitzada a causa del poc temps disponible.

Tanmateix, considero que el model de Toulmin per a la argumentació és un recurs molt positiu ja que facilita l’ordenació de les idees així com  la posterior argumentació per escrit.

Així doncs, el fet d’haver participat en una discussió en línia asíncrona, ha permès compartir millor el coneixement, afavorint el canvi conceptual i la reestructuració dels models mentals.

Finalment, no penso que calgui afegir cap altre funcionalitat a la bústia del debat, ja que crec que funciona prou bé. Prova d’això és que entre tots els participants hem estat capaços de generar tant un nou coneixement com una crítica constructiva.

d.           Compara l’entorn de discussió que hem emprat (debat de la UOC i cmap) amb altres CSCA com els que es comenten al material en paper de Jonassen, bloc 4 i al y en el capitulo XI de Coll, C. 

“En escenarios del mundo real, con frecuencia aprendemos mediante la negociación social del significado; no mediante lo que nos enseñan. Para ayudar en este proceso de negociación social, hay disponible una variedad de ambientes sincronizados y no sincronizados apoyados por computadores.” (David H. Jonassen).

Entre tots aquests ambients es troba l’entorn de discussió que hem emprat per al debat CTS així com altres CSCA (SenseMaker, Belvedere, Convince Me), que es comenten al material de l’assignatura.
Els CTS que més s’assemblen a l’entorn de discussió que hem emprat a la UOC són: el Belvedere (programa informàtic d’argumentació) i el BBS (tauler d’anuncis electrònics).

En primer lloc els debats de la UOC els podríem equiparar el BBS, sistema informàtic que permet interconnectar persones mitjançant serveis de missatgeria electrònica, compartició d'informació i de fitxers en general, ja que en l’espai de debat es segueix un format de discussió amb un fil en comú organitzat en temes i subtemes on els participants hem anat fent els nostres comentaris i aportacions. D’aquesta manera les argumentacions i contrargumentacions dels diferents participants queden enregistrades, per tipus de missatge, autor i data,  proposant solucions als problemes plantejats alhora que construïm un aprenentatge col·laboratiu. Tanmateix, la consultora de l’assignatura, en el seu paper de moderadora, ha definit diferents tipus de missatges per iniciar el debat i, a continuació, cada participant hem respost al missatge que més ens ha interessat a través dels diferents fils de conversa i seguint el model de Toulmin en les nostres argumentacions.

En segon lloc, podem establir un paral·lelisme entre el programa CmapsTools i el programa Belvedere.  A partir del mapa de conceptes que hem fet al Cmaps per al debat, utilitzant el model d’argumentació de Toulmin, ens ha ajudat als participants a construir d’arguments per tal d’arribar a una solució conjunta del problema plantejat.

No obstant, la diferència entre el Cmaps i el programa Belvedere és que el Cmaps permet una estructuració més flexible dels contingut i, per tant, permet crear diferent mapes i representacions i en canvi, Belvedere, només permet fer mapes argumentatius.

Finalment dir que entre el debat i el Cmaps hi ha una diferència a nivell visual. Mentre que el programa Cmaps Tools utilitza representacions gràfiques, el debat només utilitza subratllat (tesi), negreta (conclusió), diferents colors (verd, vermell) per diferenciar determinismes.

e.     Elaboreu una rúbrica senzilla en Rubistar i avalueu el valor qualitatiu dels arguments triats. Cal que recullin: adequació al fil de debat incorporat, validesa de recolzaments d’autoritat-exemples aportats, construcció fonamentada de premisses i tesis, claredat i solidesa de l’argument elaborat. 

http://rubistar.4teachers.org/index.php?screen=PrintRubricDownloadFile&rubric_id=2188042&

La rúbrica fue hecha usando: RubiStar (http://rubistar.4teachers.org)

Debat de Classe : Fil sobre TIC i currículum, llibres de text des de CTS
Nombre del mestre/a: Srta.Albalà
Nom de l'estudiant:     ________________________________________
CATEGORIA		4 MOLT		3 BASTANT		2 POC		1 GENS
Adequació al fil del de debat incorporat.		Les aportacions realitzades van ser molt adequades al fil del debat, van seguir el fil argumentatiu i van enllaçar bé amb el missatge que responia.		Les aportacions realitzades van ser bastant adequades al fil del debat, van seguir el fil argumentatiu però no van enllaçar bé amb el missatge que responia.		Les aportacions realitzades van ser poc adequades al fil del debat, van seguir poc el fil argumentatiu i no van enllaçar bé amb el missatge que responia.		Les aportacions realitzades no van ser adequades al fil del debat ni van seguir el fil argumentatiu ni van enllaçar bé amb el missatge que responia.
Validesa de recolzaments d'autoritats- exemples aportats.		Les argumentacions van estar recolzades amb diversos fets rellevants, estadístiques i/o exemples d'autoritats.		Les argumentacions van estar recolzades amb algun fet rellevant, estadística i/o exemple d'autoritat.		Les argumentacions van estar recolzades amb algun fet rellevant, estadística i/o exemple d'autoritat, però poc coherent.		Les argumentacions no van estar recolzades amb cap fet rellevant, estadística i/o exemple d'autoritat, o aquests no van ser coherents.
Construcció fonamentada de premisses i tesis		Tots els arguments van ser vinculats a una idea principal (premissa), van ser relacionats directament amb la tesi i van ser organitzats de manera lògica.		La majoria dels arguments van ser vinculats a una idea principal (premissa), van ser relacionats directament amb la tesi i van ser organitzats de manera lògica.		Els arguments van ser vinculats a una idea principal (premissa), van ser relacionats amb la tesi però no van ser organitzats de manera clara ni lògica.		Els arguments no van ser vinculats a una idea principal (premissa), ni van ser relacionats amb la tesi
Contra-argumentació.		Tots los contra-arguments van ser precisos, rellevants i forts.		La majoria dels contra-arguments van ser precisos, rellevants i forts.		La majoria dels contra-arguments van ser precisos i rellevants, però alguns van ser dèbils.		Els contra-arguments no van ser precisos i/o rellevants.
Claredat i solidesa de l'argument elaborat.		Tota la informació presentada en els arguments va ser clara, precisa i sòlida.		La major part de la informació presentada en els arguments va ser clara, precisa i sòlida		La major part de la informació presentada en els arguments va ser clara, però no sempre va ser sòlida.		Els arguments tenen diversos errors; no sempre van ser sòlids.
Fecha de creación: April 29, 2012
Copyright © 2000-2007 Advanced Learning Technologies in Education Consortia ALTEC

f.       Construïu una senzilla taula amb les reflexions sobre la importància de l’eina cmap per a la construcció de mapes d’argumentació i la seva diferència en relació als mapes de conceptes. 

CmapsTools
Característiques
ü  És un software multiplataforma per a crear mapes conceptuals. ü  És de lliure accés. ü  Permet el treball tant individual com en grup o col·laboratiu. ü  Posseeix la opció de pública pública o restringida dels treballs fets. ü  Es pot publicar en un Blog, enviar-los per correu electrònic, pujar-los a una pàgina web. ü  És una eina que pot ser utilitzada tant per un nen de primària com per un científic.
	Mapa argumentatiu	Mapa conceptual
Característiques	ü  Està basat en el model argumetnatiu de Toulmin. ü  Presenta un esquema lineal que parteix dels fets/premissa i que condueixen fins a la conclusió/tesi, passant per les justificacions, recolzaments, les refutacions/excepcions i la modalitat. ü  S’utilitza per a esquematitzar i visionar gràficament una argumentació. ü  Permet millorar l’argumentació.	ü  Està basat en la teoria de l’aprenentatge significatiu d’Ausbel en què es vinculen conceptes nous amb conceptes que ja es posseeixen produint un canvi conceptual. ü  S’utilitza per  representar gràficament el coneixement. ü  És una xarxa de conceptes a través de nodes (conceptes) i enllaços (relacions entre conceptes) construïda mitjançant la reflexió. ü  La seva principal funció és la generalització, visualització i classificació taxonòmica de les idees. ü  Serveix d’ajuda a l’estudi i a la organització de la informació.